Gegants de barri: Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona
Cita: Delgado, M (Dir).; Castañeda, A.; Serra, M.; Anitua, S.; Fernandino, M., Gegants de barri. Geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona, Barcelona, Manifest, 2023.
Els gegants foren protagonistes en la recuperació popular del carrer després de la dictadura franquista. A Barcelona, van ser instrument de les demandes de moviments veïnals amb una llarga tradició de lluita urbana. Els nous gegants que apareixen en aquell moment van suposar una revolució estètica respecte dels gegants tradicionals. Ja no eren reis i reines, ni entitats solemnes i altives, sinó gent treballadora en què els barris veien resumida la seva personalitat col·lectiva i el seu orgull. Davant el paper assignat als gegants com a servidors de les identitats de barri i de classe veiem com s’han potenciat els antics gegants institucionals, la promoció de gegants propis per part dels districtes i un procés creixent de cooptació dels gegants de barri des del centralisme festiu operat des de l’Ajuntament. Amb l’objectiu de disposar d’un aparell festiu al servei de l’homogeneïtzació política d’una ciutat que havia estat definida per la força centrípeta de la seva pròpia perifèria, és a dir, dels seus barris populars. Vet aquí com la història dels gegants de barri de Barcelona il·lustra la manera com la cultura popular presenta dimensions que transcendeixen la imatge amable i desconflictivitzada que sovint se’n projecta. Per això la cultura popular és cultura viva i vivent, camp de batalla en què poders i contrapoders dirimeixen els seus interessos en matèria simbòlica.
The Heritage of the Humiliated: Popular Resistance in Defense of the “Bous” in the Lands of the Ebro, Popular Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia
Cita: Delgado Ruiz, M.; Martínez Algueró, R.; Martín López, S. (2023). The Heritage of the Humiliated: Popular Resistance in Defense of the “Bous” in the Lands of the Ebro, a A. Testa i M. Vazi, eds. Culture, Identity, and Politics in Contemporary Catalonia., Rochester, NY : Boydell & Brewer / Camden House, pp. 93 – 108.
In Catalonia, the last phase of Franco’s dictatorship and the re-establishment of formal democracy led to an intense dynamic of recuperation and reinvention of popular festivities. These were now highly participative festivities that implied the transformation of everyday life environments – like streets and squares – as well as the intense participation of ordinary people (Prat and Contreras 1984; Prats et al 1982). This revival of popular culture was common in European countries throughout the 1970s and 1980s (Boissevain 1992; Vovelle 1985, 187–203). However, in this part of Spain it had a special connotation associated with much contentious history that demanded Catalonia’s cultural singularity be converted into political sovereignty. However, the recuperation of this festive atmosphere was used as an instrument for social cohesion and community identification. It was not a mere replica of what had been the customary Catalan universe before its deactivation – and in the best of cases appropriation – due to Franco’s dictatorship. If we had to highlight some of the most singular traits of this restoral, which accompanied Catalonia throughout the advent of democracy after Franco’s death, probably the most remarkable would be the displacement of the sources of festive repertoires.
Gegants i geganters a la recuperació festiva del carrer després de la dictadura franquista i a la transició. Barcelona gegantera. Història d’un moviment popular contemporani
Cita: Delgado, M.; Castañeda, A.; Sierra, M. 2022. Gegants i geganters a la recuperació festiva del carrer després de la dictadura franquista i a la transició, a Alonso, A. dir., Barcelona gegantera. Història d’un moviment popular contemporani, Ajuntament de Barcelona, pp. 63-88.
Aquesta publicació es un recull exhaustiu de la tradició gegantera a la nostra ciutat des dels primers gegants, representants de llegendes i costums ancestrals, fins a les figures actuals, imatges vives i iconiques de cadascun dels barris de Barcelona. El llibre posa l’accent no tant en les figures sinó en els col·lectius geganters, la seva vinculació amb el barri i els teixits associatius que generen al seu voltant. Es completa amb vídeos d’entrevistes a persones destacades i de balls de gegants, que s’han recollit per primera vegada.
Etnografia de la cuina de l’arròs a la Costa Brava
Cita: Yanes, S. (2022). Etnografia de la cuina de l’arròs a la Costa Brava. Patronat de Turisme de la Costa Brava – Pirineu de Girona.
L’arròs pot ser definit de moltes maneres. Des de la ciència agrònoma i botànica, l’arròs és una planta, però popularment es fa servir el mateix concepte per nomenar
el seu gra, és a dir, el seu fruit.
El seu cultiu és mil·lenari i el seu ús és habitual en rituals, ofrenes i representacions d’ordre simbòlic. Al Japó, el concepte gohan significa alhora arròs i menjar. L’esmorzar (asa) és l’arròs del matí; el dinar (hiru), l’arròs de la tarda. En algunes societats ha estat i és un element fonamental de l’economia i sobre la seva producció s’han aixecat imperis, s’han creat conflictes polítics i fins i tot ha esdevingut moneda de canvi en algunes guerres.
La conquista del domingo. Un elogio al ocio popular. Turismo de proximidad. Un plural en disputa
Cita: Yanes, S. (2021). La conquista del domingo. Un elogio al ocio popular, a Cañada i Izcara (eds.). Turismo de proximidad. Icaria.
Las restricciones de carácter sanitario aplicadas durante la pandemia de la COVID-19 han afectado de pleno al turismo. Ante el riesgo de contagio por coronavirus, se impusieron medidas sanitarias para contener su expansión orientadas a reducir la movilidad y el contacto humano, lo cual altera el funcionamiento de la actividad turística. A su vez, distintas expresiones de turismo doméstico articulado en torno a la proximidad han ganado protagonismo, cuando tradicionalmente no habían gozado de visibilidad pública, ni de atención académica o de suficiente reconocimiento en las políticas públicas, aunque estaban ampliamente extendidas como práctica social.
Las expresiones que puede adoptar un turismo articulado alrededor de los mercados de proximidad pueden ser muy amplias, sujetas al mismo tiempo a múltiples contradicciones y disputas. Más que una alternativa en sí mismos, los turismos de proximidad expresan un terreno de confrontación que se ve cruzado por múltiples intereses contradictorios. Lo que está en juego en esta controversia es la restricción o la ampliación de los derechos de amplias mayorías con relación a un turismo que puede ver reforzada su orientación más excluyente o bien expresarse en términos de mayor equidad, inclusión y sostenibilidad.
De la reivindicación por la igualdad a la concienciación feminista: reflexividad ritual, conflictos de género y politización en la Mucada (Sineu, Mallorca). Festividades, Culturas e Comunidades: Património e Sustentabilidade
Cita: Alemany, F. (2022). De la reivindicación por la igualdad a la concienciación feminista: reflexividad ritual, conflictos de género y politización en la Mucada (Sineu, Mallorca). In R. Ribeiro, E. Araújo, A. Fernandes, & M. Silva (Eds.). Festividades, Culturas e Comunidades: Património e Sustentabilidade. UMinho Editora.
As festas tradicionais e populares estão no coração das dinâmicas culturais e identitárias das comunidades. Quer se trate de romarias ou festejos carnavalescos, encenações dramáticas ou rituais religiosos, as festas pontuam os tempos sociais e individuais e acrescentam significado à vida coletiva. Muitas vezes consideradas em risco de esmorecimento ou extinção, em face das mudanças nos modos de vida e da massificação e tecnologização das culturas, as festividades revigoraram-se nas últimas décadas e estes processos de transformação e ressignificação solicitam debate e reflexão.Com contribuições de investigadores oriundos de vários continentes, esta obra reúne 35 trabalhos apresentados no congresso internacional “Festas, Culturas e Comunidades: Património e Sustentabilidade”. Reúne um conjunto de pesquisas em curso sobre as festas numa perspetiva que privilegia a relação entre as festividades e as comunidades, abarcando as culturas e as identidades festivas, a (re)valorização da tradição e a sustentabilidade cultural e dos territórios. Para além disso, e perante as tendências contemporâneas, são tópicos centrais desta publicação as políticas e processos de patrimonialização das festas, a sua mercantilização e turistificação e a relação entre as festas, a cultura e o poder.
Que no ens toquin els bous! Les festes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte
Cita: Martínez Algueró, R., Delgado, M. (ed.), Martín, S., Roca, J. (2020). “Que no ens toquin els bous”. Els correbous i la lluita per la dignitat a les Terres de l’Ebre. Bellaterra.
El 2011 se celebraven al Montsià i al Baix Ebre, dues comarques de les Terres de l’Ebre, 208 bous –festes taurines participatives–; l’any 2018, en van ser 439. Aquest augment contrasta amb la pràctica desaparició d’aquest tipus de festes taurines a la resta de Catalunya i amb el propòsit polític en marxa d’abolir-les. La defensa gairebé unànime d’aquesta part del territori d’un dels elements de la seva identitat no pot desvincular-se del menysteniment i la marginació de que porta dècades sent víctima. És com un darrer episodi d’aquest maltracta-ment crònic que s’interpreta l’assetjament legal, polític i mediàtic de que són objecte els seus festejos taurins, que desafien els valors morals hegemònics i resulten incompatibles amb la imatge oficial del que és i ha de ser la cultura popular nacional catalana. Aquesta qüestió convida a pensar a propòsit de com la producció institucional de patrimoni immaterial està determinada per objectius polítics i requeriments mercantils en matèria d’autenticitat cultural, però pot generar dinàmiques de resistència que posen de manifest com el patrimoni pot esdevenir també un camp de batalla entre interessos i identitats en conflicte.
La ciutat de les fogueres: Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona
Cita: Contijoch, M.; Fabré Nadal, H. (2017) La ciutat de les fogueres: Els focs de Sant Joan i la cultura popular infantil de carrer a Barcelona: Barcelona: Pol·len Edicions.
La ciutat de les fogueres és una reconstrucció, a partir de la memòria col·lectiva, d’una generació que el propi carrer va ensenyar i fer créixer. Els diferents testimonis que l’han fet possible, són, inevitablement, una impugnació a un present que nega el carrer a la canalla. Les diferents veus recollides a continuació han estat confiades a un equip de 13 persones que es va dedicar a reconstruir l’antiga celebració de les fogueres de Sant Joan a Barcelona. En aquest moment, es va fer evident que les vivències al carrer descrites pels diferents testimonis, anaven molt més enllà de la nit del 23 de juny.
Carrer, festa i revolta: els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000)
Cita: Delgado, M. (coord). (2003). Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1951-2000). ICA-Generalitat de Catalunya
El carrer és un escenari viu que enregistra les formes més complexes i dinàmiques d’acció social. Aquest estudi mostra com els ciutadans i ciutadanes de Barcelona fa dècades que s’apropien de la xarxa viària de la seva ciutat per expressar qui són i què volen. Ho fan convertint l’activitat ordinària del transeünt —anar caminant d’un lloc a un altre— en una reivindicació compartida de l’espai públic com l’espai democràtic per excel·lència. El treball palesa que els itineraris de les processons, les rues, les cercaviles, les desfilades, les cavalcades o les manifestacions mai no són casuals, i que la festa i la revolta estan fetes d’una mateixa primera matèria: la consciència que una col·lectivitat reunida a l’aire lliure pot arribar a tenir del seu poder. Carrer, festa i revolta prova de descobrir la lògica de les senderes rituals que segueixen les fusions humanes ambulants que es poden veure transcórrer pels carrers de Barcelona. Amb aquesta finalitat, es reconstrueix la història dels usos corals de la trama urbana al llarg del període comprès des de la vaga de tramvies del 1951 fins a les grans mobilitzacions que la ciutat coneix al principi de la dècada del 2000.